Petit manual per comptar i repartir la sardana a l'estil empordanès

Editat per l'Ajuntament del Morell (2007)

i elaborat per la Colla sardanista Rosa de Reus:

L’AVENTURA DE COMPTAR I REPARTIR

Les danses en forma de cercle són tan antigues com la humanitat. De la sardana en sabem poca cosa, només que és una dansa mediterrània. El nom escrit no apareix fins el 1552 i cal cercar el seu precedent més immediat en el contrapàs. La sardana curta va ser una reducció del contrapàs, un canvi de forma, la disposició en rodona, donar-se les mans, i uns passos que s’anomenaren curts i llargs.

A mitjans del segle XIX, els nous compositors van passar de la sardana curta, que tenia 24 compassos, a la sardana llarga, que va rebre la reestructuració de Pep Ventura i la nova coreografia de Miquel Pardàs, el qual també va donar solució als nous problemes de repartiment, amb el seu mètode de comptar i repartir editat l’any 1850, ja que el nombre de compassos va augmentar notablement. L’estructura de la cobla i dels seus instruments també canvia i s’hi incorporen nous instruments, com la tenora d’Andreu Toron. Actualment la cobla disposa d’11 músics i de 12 instruments, de corda, vent i percussió. Durant el segle XX, la sardana s’expandeix per tot Catalunya i s’escampen les melodies de molts compositors.

Es generen dos estils: l’empordanès i el selvatà. El que fem servir a les comarques meridionals és l’empordanès. Entre altres variants, comencem la sardana per l’esquerra i acabem les tirades indistintament a la dreta o a l’esquerra, llevat de les tres darreres.

Comptar una sardana vol dir escoltar-la i parar atenció en els compassos de la música.

Interpretar una sardana és comptar els compassos de cada tirada i identificar on es produeixen canvis de ritme: suau, aire, saltat, repuntejat, saltiró, i altres noms que cada colla fa servir.

Repartir una sardana vol dir distribuir els compassos que s’han comptat de manera que s’aconsegueixi un acabament determinat. En aquest petit manual hi trobareu dos sistemes de repartiment. La persona que fa de capdanser o d’encarregada de repartir una sardana ha d’avisar els components de l’anella amb prou temps perquè puguin fer els passos finals.

A més de tenir la informació de totes les possibilitats de repartiment, comptar i repartir una sardana requereix pràctica. Entrar en una anella i començar a comptar els compassos, imitar com ho fan els altres, preguntar i tornar a preguntar, provar-ho en un cercle petit, equivocar-nos una i més vegades, fins que tinguem la seguretat que controlem els números.

No és difícil, només cal una mica de dedicació, destinar algunes hores perdudes a memoritzar un parell de taules i posar-les en pràctica en els assajos, en els cursos, a la plaça.

Feu proves amb la taula dels múltiples de vuit i també amb la dels deu compassos. Trieu-ne una, la que us vagi millor, i practiqueu. Si sou molt agosarats, tasteu les dues i, quan en sapiguem prou, aventureu-vos a fer provatures numèriques.

Tingueu en compte, però, que el més important de tot és gaudir de la música i del ball.  

El repartiment d’una sardana

Existeixen dos estils de ballar sardanes: el selvatà i l’empordanès, que només difereixen en els repartiments. En aquest manual farem referència a l’empordanès, el més utilitzat a Catalunya.

Una sardana tradicional consta de 10 tirades: 4 de curts i 6 de llargs, per bé que cal tenir en compte el sistema de 7 tirades, amb 3 de curts i 4 de llargs, que actualment és el més extès a Catalunya. Els tiratges de la sardana estan formats per compassos.

Les tirades de curts o de llargs poden ser senars o parells, tot i que la gran majoria són senars. Repartir una tirada vol dir fer-la acabar d’una manera o d’una altra segons convingui, per exemple, fer que els compassos acabin justament, sense que en sobri cap, a l’esquerra.

Tirades de què consta una sardana tradicional (10) i una de set tirades (7):

Podrem repartir una sardana amb un d’aquests dos mètodes: el que té en compte la xifra resultant del tiratge, i el que té en compte el moment en què puntegem un compàs determinat.

Repartiment pel sistema dels múltiples de 8

Cal saber el nombre de compassos de la tirada de llargs i quants punts passen del múltiple de 8 més proper: 

Per exemple, si una sardana té 85 compassos (8x10=80): passa 5 punts de 80 i, per tant, ens caldrà fer un 2-2-2-3 per acabar-la. Si en té 87, en passen 7 de 80, per tant, repartirem amb un 2-2-3, segons la Taula.

Això ens serveix per a les tirades cinquena i sisena de llargs (10t), que comencen i acaben a l’esquerra, però:

-        Tercera tirada de llargs: repartir de la forma més simple.

-        Quarta tirada de llargs: si ha començat a la dreta, caldrà canviar la direcció i li haurem d’afegir o treure dos dosos.

 Quant a les sardanes de 7 tirades, caldrà repartir tenint en compte que la tercera de llargs ha d’acabar a l’esquerra, perquè a continuació, l’introit ens indica que comença l’únic contrapunt.

Repartiment pel sistema dels deu punts

Independentment d’haver començat la sardana a la dreta o a l’esquerra, ens fixarem en quin lloc puntegem els 10 compassos abans d’acabar el tiratge que hem comptat (primer, segon o tercer peu o canvi de la dreta o de l’esquerra). Així, si una sardana tira 77, caldrà vigilar el compàs 67. Si aquest compàs el puntegem amb el tercer peu de l’esquerra farem 2-2-2-3, però si el puntegem amb el tercer peu de la dreta, farem 2-3: